Sóc Mònica Benguerel
El meu camí personal així com laboral sempre han estat vinculats profundament. Vaig néixer i vaig créixer a Barcelona amb les ganes d'estar més a prop de la natura. Així doncs, quan vaig fer el pas de buscar una nova llar, vaig passar de viure a la ciutat al bosc i, des de llavors, la natura és casa meva. Des de la motivació d'estar al costat dels més petits en el seu creixement, em vaig diplomar en magisteri infantil a la Universitat Autònoma de Barcelona el 2007. Les meves primeres experiències a l'escola pública, em van crear dubtes i inquietuds sobre el meu paper com a mestra i el significat d'educar, tant en l'àmbit teòric com pràctic. Llavors, em vaig llançar a investigar, explorar i ampliar les meves eines per enriquir la meva mirada, sentir i fer educatius en l'acompanyament a la infància i les famílies a través de diverses formacions i experiències professionals.​​
Fa més de quinze anys que estic en contacte en diverses realitats educatives (casals i campaments, escoles bressol, escoles públiques i privades, escoles bosc i projectes d'educació viva) de manera que m'ha possibilitat experimentar-me, evolucionar i definir el marc pedagògic que, per a mi, dona sentit al rol i al meu treball com a acompanyant. Fa sis anys vaig començar a sortir a la natura amb infants en el projecte educatiu de la Mimosa, inicis d'una escola de bosc al Montseny entre el 2017 i el 2019. També, he format part de l'equip docent que desenvolupa i duu a terme el projecte d'Escola Bosc en un centre educatiu públic i rural entre les muntanyes del Montseny durant dos anys, del 2023 al 2025.
​
Arran de l'arribada del nostre fill en el 2022, la llavor del canvi es va gestar per començar una nova etapa a Navarra en família. És llavors quan sorgeix en mi l'impuls d'iniciar l'Escola Bosc Oihandi el 2026, amb el propòsit d'unir dues de les meves grans passions - infància i natura- i sembrar aquest model educatiu a través dels grups de joc, les activitats en família a la natura i les propostes formatives d'escola bosc i pedagogia respectuosa per a totes aquelles persones i organitzacions escolars, projectes educatius... que busquen suport en el procés de transformació amb innovació educativa.
Els meus passos formatius...
Magisteri a l'Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) en el 2007.
​
Pedagogia Sistèmica per l'Institut Gestalt de Barcelona.
​
Educació viva. Entre las formaciones amb aquesta perspectiva pedagògica, destaco l'experiència en el León Dormido (Equador) amb Rebeca i Mauricio Wild en el 2011.
​
Ecologia de Sistemes Humans por ESTER (Escola Espanyola de Psicoterapia Reichiana).
​
Direcció i guia d'Escoles Bosc (Level 3 ITC), certificada per First Forest School Centre.
Què diuen de mi
Anna Font
Agraïment profund a aquests dos anys compartits amb la Mònica com a companya de feina a l’escola de bosc i com a acompanyant del meu fill petit.
Serena, enèrgica, molt connectada a la natura i a la infància. Té l’art d’acompanyar des de la calma, la neutralitat i la calidesa d’una dona present i curosa. Ha estat preciós i molt nudridor viure i conviure a les estades a bosc on ha pogut oferir un espai ric en vivències i ric en benestar emocional. Meravellada per la seva energia vital i sobretot per la seva alegria i joia.
Gràcies de tot cor, Mònica.
Martí Gutiérrez
Com a pare i company de professió ha estat un veritable delit poder fruir de la presència de la Mònica, de l'acompanyament càlid, de la seva veu serena i la permanent mirada altiva. Jo he après moltes coses només observant-la. Ara ens deixa aquest doble gust agredolç de la seva marxa . Gràcies per tot Mònica, els infants i jo et trobarem molt a faltar. Que aquesta inexorable vitalitat ressoni per les terres del nord.
¿Has olvidado que el bosque era tu hogar?
¿Qué el bosque grande, profundo y sereno
te espera como un amigo?
Vuelve al bosque
allí aprenderás a ser de nuevo un niño.
¿Por qué te olvidaste que el bosque era tu amigo?
Los caminos de las hormigas bajo el cielo,
el estero que te daba palabras luminosas,
el atardecer con el que juegas con la lluvia.
¿Por qué lo has olvidado?
¿Por qué no recuerdas nada?”
​
Olvido de Jorge Teillier
¿Recordem junts?
Podem sentir i viure la natura amb els ulls en el cel, les mans en el cor i els peus a la terra.
